L'Obra del Cançoner

Un cop tancat el tracte entre la Fundació Concepció Rabell i Cibils, vda. Romaguera i l’Orfeó Català per a la realització del gran projecte que representava l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, es va creure convenient informar-ne a persones individuals (músics, literats, etnògrafs, folkloristes, etc.) i entitats de les terres de parla catalana que poguèssin estar interessades en el projecte i aportar els seus coneixements en la matèria, a fi de demanar-los la seva col·laboració.

Tots ells foren convocats a una reunió el sis de gener de 1922, diada de Reis, al Palau de la Música Catalana. D’aquesta reunió en sortiren tres eixos fonamentals:

1- Es resolgué que s’havia de realitzar una triple tasca:

- la recerca i l’aplegament dels materials,

- l’estudi comparatiu i analític d’aquests materials,

- la publicació de l’OCPC

tot cercant l’equilibri entre el caràcter científic i el caire popular i divulgatiu del projecte.

2- Per tal que tothom pogués aportar-hi materials, fou acordada la publicació d’una “fulla-proclama” per difòndre-la a totes les terres de parla catalana i donar a conèixer el projecte.

3- A proposta de l’Orfeó Català i com a ajut en la tasca de la direcció tècnica de l’Obra, es creà un Consell Consultiu. Aquest es constituí sota la presidència honorífica de Felip Pedrell i integrat per les següents entitats: el Centre Excursionista de Catalunya, representat per Agustí Duran i Sanpere; l’Institut d’Estudis Catalans, representat per Jaume Massó i Torrents; i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore, representat per Tomàs Carreras i Artau.

La recol·lecció de materials es va dur a terme mitjançant les missions de recerca, les donacions i els concursos.

Per tal de tenir els materials d’una manera ordenada i uniforme que facilités la seva consulta i estudi, i alhora servissin com a documents d’arxiu, s’utilitzaren les denominades “cèdules-font”.