El Cançoner Popular de Catalunya

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1921-1936) s’inicià amb la voluntat de “fer un corpus musical de totes les cançons populars nostres: les que ja són publicades; les moltes que hi ha recollides, emperò romanen inèdites; les que encara ignorem, per mor de que vaguen esquerpes per les nostres contrades, on caldrà sobtar-les” (fragment de la carta de Rafael Patxot a l’Orfeó Català).

El 28 d’octubre de 1921, Rafael Patxot i Jubert s’adreçava a l’Orfeó Català en la persona de Lluís Millet i Pagès, demanant-li l’acceptació de la direcció del bast projecte anomenat Cançoner Popular de Catalunya.

El projecte formaria part del complex cultural de la Fundació Concepció Rabell i Cibils, vda. Romaguera, de qui Rafael Patxot n’era marmessor testamentari.

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya abastava totes les terres de parla catalana, i a més de la cançó també es recopilaren danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs, instruments de música, etc, i incorporà fons tant importants com el de Marià Aguiló o el de Rossend Serra i Pagès.

Els originals d’aquest immens fons documental van ser dipositats l’any 1991 a l’Abadia de Montserrat, tenint-ne cura d’ell el Pare Josep Massot i Muntaner.