Patxot i els infants
La sensibilitat de Rafael Patxot per l’educació de la mainada i pels llibres com a eina fonamental per a l’aprenentatge es fa palesa en moltes de les iniciatives que va emprendre al llarg de la seva vida.
La manifestació més corprenedora d’aquesta faceta la trobem en la creació de les fundacions que dedicà a les seves filles, Montserrat i Maria, mortes en plena joventut.
L’any 1919 va instituir la Fundació Montserrat Patxot i Rabell, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, per concedir una beca a una nena d’una família necessitada, nascuda a Sant Feliu l’any de la convocatòria de l’ajut.
Aquell mateix any, també en record de la seva filla, va finançar la biblioteca de l’Institut de Cultura de la Dona, que va prendre el nom de Montserrat fins a la Guerra Civil.
El 1925 va crear la Fundació Maria Patxot i Rabell en record de la seva segona filla, que es volia dedicar a l’ensenyament, amb la finalitat d’ atorgar beques per facilitar els estudis a noies catalanes amb capacitat i sense recursos per poder estudiar. Aquest patronat fou creat en el marc de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.
A Guaitant enrera, Rafael Patxot explica com gaudia del conte que cada nit els explicava el seu pare a la vora del foc.
De la mateixa manera, ell també va explicar contes a les seves filles quan eren petites.
Més endavant s’hi dedicà des d’un punt de vista més literari. L’any 1909, quan feia uns pocs anys que s’havia instal·lat a Barcelona, Rafael va traduir el conte de J. F. Campbell La batalla dels aucells en la publicació periòdica La Rondalla dels dijous (núm. 21,1909), que en aquell moment editava L’Avenç, amb qui col·laborà en diverses ocasions fent traduccions de l’anglès i del francès al català.
