El mecenes

Com diu Joaquim Maluquer a la seva biografia, “Rafael Patxot és recordat per una faceta, la de mecenes, que ell no havia desitjat”, però que al cap dels anys l’ha acabat situant a l’altura de personatges com Francesc Cambó, per la transcendència i abast de les obres que va impulsar i finançar.

La seva contribució com a mecenes es va iniciar amb les “fundacions familials de recordança”.

La pèrdua de dues de les seves filles, Montserrat i Maria, en plena joventut, va motivar en Patxot la necessitat de rendir-ne homenatge a través d’obres benèfiques de diversa naturalesa.

A aquestes aportacions s’hi afegien també els concursos que Patxot impulsà en memòria del seu pare i el seu avi.

Aquests concursos estaven destinats a premiar obres musicals i estudis científics, socials i històrics.

Les obres més destacades que Patxot va subvencionar, no obstant, van néixer sota el paraigües de la Fundació Concepció Rabell i Cibils i la Institució Patxot. La primera, que va néixer en memòria de la seva cunyada – de la qual va rebre una generosa fortuna – va finançar dos dels projectes més ambiciosos de Patxot: el Cançoner Popular de Catalunya i l’Estudi de la Masia Catalana, que avui en dia encara són objecte d’atenció i estudi.


La Institució Patxot, per la seva banda, va contribuir, entre d’altres aportacions destacades, a sufragar les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans en l’època de la dictadura de Primo de Rivera.