Fundacions familiars de recordança
Fundació Concepció Rabell i Cibils
La Institució Patxot
Altres iniciatives de mecenatge
- Fundació Montserrat Patxot i Rabell: Creada en memòria de la filla gran, Montserrat, que morí el 1919 de febre espanyola, la Fundació dotava anualment una noia guixolenca nascuda l’any de la convocatòria amb una llibreta d’estalvis en la modalitat de capital reservat, una acció que cal entendre com d’alliberament de la dona, atès que el dia de demà li permetria un alt nivell d’independència.
- Concursos musicals Eusebi Patxot i Llagustera: Creats l’any 1919 en memòria del seu pare, industrial surer, persona culta i gran amant de la música que morí l’any 1893 després d’un llarg i dolorós reuma inflamatori. Els concursos, desplegats per l’Orfeó Català, es convocaven anualment, per a diferents tipus de composicions musicals, el dia 1 de desembre —data de naixement del pare.
- Concursos Rafael Patxot i Ferrer: Creats l’any 1920 amb la voluntat d’honorar la figura del seu avi, un home de vigorosa actuació pública, alcalde quasi vitalici de Sant Feliu de Guíxols. Aquests concursos, gestionats per la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, es destinaven a premiar estudis històrics, polítics o socials. Es convocaven cada any el dia 26 de gener —data de l’aniversari de l’avi.
- Fundació Clara Jubert de Patxot: Creada l’any 1920 en memòria de la seva mare, morta quan ell tenia disset anys, l’objectiu de la Fundació era millorar la situació de les dones necessitades residents a Sant Feliu de Guíxols. Atorgava anualment ajudes econòmiques, que consistien en l’assegurança maternal i les pensions de vellesa a dones guixolenques necessitades. L’atorgament es feia el 24 de gener —data de naixement de la mare.
- Fundació Maria Patxot i Rabell: Creada en memòria de la segona filla, Maria, morta l’any 1925 de miocarditis aguda. La Fundació estava dedicada a «oferir beques per a facilitar els estudis a noies catalanes que, tot i posseir una capacitat intel·lectual, estiguessin mancades de mitjans materials per a conrear-la». Aquests estudis es realitzaven a Catalunya o a l’estranger.
Fundació Concepció Rabell i Cibils, vídua Romaguera
Concepció Rabell i Cibils, germana de la muller de Patxot, Lluïsa, es casà amb un acabalat argentí, Eduardo Romaguera del Alizar, que fou propietari de béns escampats per tota l’Amèrica del Sud, les Filipines, París, Madrid, Barcelona... Vídua ja, Concepció morí l’any 1919 de grip espanyola i en el testament designà Rafael Patxot com a marmessor d’una part important dels seus béns, el qual disposava de plena llibertat per a aplicar els recursos provinents de l’herència. Patxot creà aleshores la Fundació Concepció Rabell i Cibils, vídua Romaguera, mitjançant la qual dugué a terme algunes de les seves més importants accions de mecenatge:
Per no perdre la memòria del patrimoni rural català, Patxot encarregà, l’any 1923, al Centre Excursionista de Catalunya —sota la direcció de Josep Danés— la «realització d’un Estudi de la Masia Catalana, enfocat des d’una perspectiva global, sociològica, jurídica, geogràfica, històrica, econòmica, arquitectònica, de costums, d’indumentària, etc.», segons relata Joaquim Maluquer. El fons fotogràfic, cedit per la família al Centre Excursionista de Catalunya, consta de 7.705 imatges digitalitzades i catalogades.
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
L’objectiu d’aquest magne projecte, iniciat l’any 1922 i executat per l’Orfeó Català sota la direcció del mestre Francesc Pujol, era recollir la música i la lletra de les cançons pròpies de cada contrada o de cada poble, però també rondalles, refranys, danses i entremesos. L’any 1991, els hereus de Rafael Patxot van lliurar la custòdia dels materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a l’abadia de Montserrat. El conjunt dels materials ha estat editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i consta de vint-i-un volums. Una còpia dels cent vuitanta mil documents, digitalitzats i microfilmats, es pot consultar a la Biblioteca de Catalunya.
Per una acord de l’any 1920 amb l’Institut d’Estudis Catalans, s’inicià el projecte d’edició crítica, definitiva, clara i precisa de les Cròniques catalanes, impulsat per Jaume Massó i Torrents. El 1926 es publicà la Gesta Comitum Barcinonensium i el 1936 es disposava ja del material de la Crònica de Sant Joan de la Penya, de la Crònica del Rei en Jaume, del Liberactum domini regis, del Dietari del capellà d’Alfons V i de la Crònica de Desclot, però el projecte no prosperà adequadament.
La meteorologia i la nefologia
En el marc de la Fundació Concepció Rabell i Cibils, vídua Romaguera, Patxot havia fet una reserva de fons per a destinar-los a l’estudi dels núvols i a la meteorologia, i és així com amb el seu amic Eduard Fonserè, amb qui Patxot col·laborà científicament, la Fundació finançà en part el Servei Meteorològic de Catalunya i els treballs que dugueren a l’elaboració de l’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel.
El Premi als Jocs Florals
Aquest Premi fou convocat per primera vegada l’any 1921 amb l’objectiu de guardonar «el millor llibre de prosa literària (cartes, narracions, viatges, quadres històrics, etc., exclosos el teatre i la novel·la) escrit en català i publicat dintre els dos darrers anys».
La Fundació promovia i patrocinava els volums Lectures d’infants, d’acord amb l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. N’encarregà la selecció de textos a Maria de l’Assumpció Pascual i les il·lustracions a Lola Anglada.
Sobiranes catalanes
Es tracta d’un recull de monografies històriques, publicades sota la direcció de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Aquesta obra, que correspon al volum desè de les Memòries, tracta de les reines catalanes: la reina empordanesa; la reina Maria, muller del Magnànim, i la reina Elionor de Sicília.
Patxot havia encarregat la gestió científica de les seves actuacions a les grans institucions civils del país mentre «Catalunya tenia cura legalment de la seva personalitat i la refermava dins del dret constituït», però, com ell mateix escriu, «d’ençà de la dictadura militar d’Espanya aquelles Corporacions han estat apassionadament intervingudes per damunt de la llei, i la noció de govern devenint encegada funció de domini, l’experiència ens acaba de mostrar el perill [...]». Decidí aleshores crear la Institució Patxot, amb un consell format inicialment per Eduard Fontserè (director del Servei Meteorològic de Catalunya), Jordi Rubió (director de la Biblioteca de Catalunya), el mestre Francesc Pujol (de l’Orfeó Català) i Josep M. Batista i Roca (president de la Secció de Folklore del Centre Excursionista de Catalunya), una institució que incorporà els concursos Rafael Patxot i Ferrer, els concursos musicals Eusebi Patxot i Llagustera i les Memòries Patxot, aquestes darreres fruit d’uns premis creats l’any 1922 per a estudis i treballs de ciències fisicomatemàtiques.
Altres iniciatives de mecenatge
- La Bibliografia General Catalana, que, sota la direcció de Jordi Rubió i amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya i del Servei de Biblioteques populars, havia de comprendre tot el que existia publicat en català.
- El repertori de manuscrits catalans, dirigit per Pere Bohigas, que havia d’aplegar llistes i textos inèdits de la llengua catalana o d’autors catalans d’aquells que des de molt antic es trobaven en les biblioteques del país.
- La Bibliografia Històrica de Catalunya, coordinada per Agustí Duran i Sanpere, que tenia per objectiu fer l’inventari dels llibres relatius a la història local de les poblacions catalanes i articles de diaris o revistes que s’hi referissin.
- El Refranyer popular de Catalunya, a partir dels materials de Marià Aguiló, de mossèn Pere Valls, de General Ginestà, d’Andreu Ferrer i de la contribució de Josep M. Batista i Roca.
- La publicació de diversos llibres concrets, com Arqueologia litúrgica (de mossèn Josep Gudiol), Quaresma de St. Vicent Ferrer (del canonge i historiador Josep Sanchis Sivera), Gramàtica històrica del català antic (de mossèn Antoni Griera), els cinc volums que es conservaven del Llibre de les solemnitats de Barcelona (d’Agustí Duran i Sanpere i de Josep Sanabre) i els números d’Estudis Universitaris Catalans (entre el 1926 i el 1932), als quals s’incorporaren progressivament altres iniciatives.
- L’acord signat l’any 1926 amb l’Institut d’Estudis Catalans per a finançar totes les publicacions de la institució, atès que la dictadura de Primo de Rivera els havia fet retirar la subvenció que fins aleshores rebien. (link IEC)
- El finançament de les edicions en francès, alemany, anglès i català de l’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel. (link a METEO)
- Els concursos de la Haia, acollits pel Tribunal Permanent de Justícia Internacional, per a facilitar que Catalunya donés des del camp internacional una resposta a la dictadura militar, com ho mostra la convocatòria del 1928 amb l’objecte de premiar un «tractat que estudiï la influència del dret internacional i les institucions internacionals contemporànies sobre el dret públic intern».
Altres accions esparses de mecenatge
- La Medalla d’Or del Centre Excursionista de Catalunya, amb la voluntat d’atorgar anualment «un tribut d’admiració i penyora d’agraïment als autors de treballs o gestes notables dintre el camp d’acció del Centre Excursionista de Catalunya, considerat en el sentit més ampli: estudis d’erudició, arqueologia, recerca científica, historiografia, folklore, obra artística en tots els aspectes, cultura, excursionisme, esforç físic, alpinisme, etc.»
- Algunes actuacions des de l’exili:
Beques d’estudis per a joves catalans que volien ampliar els estudis a Suïssa.
Ajudes específiques per a noies catalanes i per a mares de família suïsses, en record de la tercera filla, Concepció, traspassada l’any 1962.
Col·laboració amb els catalans exiliats a l’Argentina i a Mèxic.
Publicacions del semiclandestí Institut d’Estudis Catalans de la postguerra.
Suport al Centre d’Estudis Occitans.
Finançament de l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines.
