Rafael Patxot i la meteorologia

 

L’estudi dels núvols a Europa s’inicià a principis del segle XIX amb la Classificació dels núvols de l’anglès T. L. Howard, que serví de base per als estudis posteriors.

L’any 1896, una comissió formada per científics anglesos, francesos, alemanys i suecs va constituir el primer Atlas Internacional dels núvols, que es va mantenir com a referent fins a principis del segle XX.

El 1923 es va reunir una Comissió Internacional a Utrecht per a la creació d’un nou Atlas que recollís els avenços en l’estudi dels núvols de les últimes dècades. És en aquesta conferència on es donen a conèixer els treballs de Rafael Patxot i on neix la llavor del que seria el nou Atles, que regiria les observacions a nivell internacional.

Patxot havia iniciat l’estudi dels núvols al seu observatori de Sant Feliu de Guíxols i el continuà a Barcelona sota el paraigües del Servei Meteorològic de Catalunya. Les investigacions, sufragades per la Fundació Concepció Rabell i Cibils, i dirigides per Eduard Fontserè, es van materialitzar en l’Arxiu de Núvols que va merèixer l’atenció de la comunitat científica internacional.

La publicació del nou Atlas, com correspon a la magnitud i transcendència de l’obra, va ser el resultat d’un procés llarg, fruit del treball rigorós i exhaustiu d’un ampli equip d’investigadors representats en la Comissió Internacional, amb una participació destacada del Servei Meteorològic de Catalunya.









L’any 1929, enllestits els treballs, es va aturar la publicació per falta de fons. Rafael Patxot va oferir subvencionar-ne l’edició trilingüe prevista – alemany, anglès i francès – si s’acceptava afegir-hi la versió catalana.

L'any 1930 es publicaren les edicions reduïdes en les quatre llengües i l’any 1935 es va publicar la versió completa en català.