Missió 62


Lloc: Vall de Ribes, la Cerdanya i Baridà

Dates: Del 22 de juliol al 14 de setembre del 1935

Missioners: Joan Tomàs i Joan Llongueres i Galí



Informant: Pau Riquer, (a) Pau Cigala, Ribes de Freser. “És un tipus interessant de debó. Ja hem dit que és l'únic del poble que duu barretina vermella, secardí, bru de cara, primet, porta calces de vellut negre i armilla, fuma amb pipa i és ben simpàtic, condició que no semblava pas que tingués a la primera impressió. Ulls vius. Va sense afaitar. Té uns pèls com a punxons que li envolten la barba i li acaben de donar l'aire una mica ferotge. Porta una camisa verda, que destaca del negre del vestit”. (. . .)

“De seguida, en Pau ha començat les seves cançons. A les dues primeres semblava que divagués una mica, però després s'ha centrat i ha cantat segur, de ritme i d'afinació”.

Pau Riquer























Blancaflor i Filomena

Mariano se'n passeja
per les muntanyes de Tremp,
festejant dues donzelles,
Blanxaflor i Filomena (bis).

Festejando la més grande,
li han dat la més pequenya,
i els en casen i desposen
i els emporten a su tierra (bis).

I al cap de poco tiempo
Mariano va a la guerra.
Sa sogra si le n'ha visto,
s'és encondida a recebre'l (bis).

-Déu lo guard, la mare meva.
-Benvingut sia el meu genre.
-Me'n diries, Mariano,
Blanxaflor si n'està buena (bis).

-Buena està, buena senyora,
prenyadeta de set mesos.
Volguéssiu deixar venir
ma cunyada Filomena? (bis).

-Prou la deixaria venir jo,
si tinguéssiu compte d'ella.
-Compte d'ella jo tindré,
com si fos germana meva.- (bis)

Ja li'n diu on vol anar,
a la gropa o bé a la sella.
-I a la gropa, Mariano,
que és més honra meva i teva.- (bis)

Quan foren bosc enllà,
que ningú del món els veia,
si la'n baixa del cavall,
n'ha fet el que ha volgut d'ella (bis).

Per no ser-ne descubierto,
li n'ha tallada la llengua;
l'ha tirada daltabaix,
daltabaix d'unes penyes (bis).

Veu venir un pastorito
i amb sa ramada d'ovelles,
i amb els signes que ella fa,
que s'acostés cap a ella (bis).

Li demana paper i ploma
i tinta per escribir.
-Paper llevo jo, senyora;
de tinta, no n'hi havia.- (bis)

I amb la sangre de su lengua
n'ha escrit una carteta.
L'ha enviada a Blanxaflor,
Blanxaflor, germana seva (bis).

Quan Blanxaflor la n'ha vista,
d'amores l'en pretenia,
i agafa la criatura
i en quatre quarters la feia (bis).

Ja manda a la criada
que el posi a la casuela.
-I en tindrem per dar al comte
quan vinrà de la guerra.- (bis)

Quan el comte ja ha arribat,
li han dat d'aquella carneta.
-De què és aquesta carneta,
que en sia tan dolça i buena? (bis).

-Més dolços devien ser els besos
de ma germana Filomena.-
Quan el comte sent això,
ja cau mort i fred a terra (bis).





PDF icon62-_blancaflor_i_filomena.pdf