Missió 49

Lloc: Valls i Aiguafreda

Dates: 26 de maig i 4 de juny de 1932

Missioners: Joan Tomàs i Joan Amades

Informant: Francisca Pàmies Mateu, la “Cisca del Cesc”, nada a Vilallonga, 87 anys. Veïna de Valls. “El seu cabal de tonades és molt inferior al de textos, de manera que de moltes de les cançons apuntades no en sap pas la música i ha aplicat una mateixa tonada a moltes cançons diferents”.


EL COMTE DE L'ARONGE

-Dónde va el cavallero,
ai de mi Dios,
tan trist per aqueix camí,
ai Dios de mí,
tan trist per aqueix camí?

-Vai en cerca de mi esposa,
ai de mi Dios,
que set anys que no l'hai vist,
ai Dios de mí,
que set anys que no l'hai vist.

-Entorni-se'n, cavalleru,
ai de mi Dios,
que jo l'he vista morir,
ai Dios de mí,
que jo l'he vista morir,
que cent atxes hi anaven,
ai de mi Dios,
no hi aniran per mi,
ai Dios de mí,
no hi aniran per mi.

-No em diria on està enterrada?
ai de mi Dios,
-Al convent de Sant Agustí,
ai Dios de mí,
-Al convent de Sant Agustí.-

-On va el cavalleru?
ai de mi Dios,
-Al convent de Sant Agustí,
ai Dios de mí,
-Al convent de Sant Agustí.

Amb la punta de l'espasa
ai de mi Dios,
la tumba ja li'n va obrir,
ai Dios de mí,
la tumba ja li'n va obrir.

-Déu la guard, la mia esposa,
ai de mi Dios,
què cosita és lo morir?
ai Dios de mí,
què cosita és lo morir?.

-Lo morir és rica cosa,
ai de mi Dios,
aquell que acaba en bon fi,
ai Dios de mí,
aquell que acaba en bon fi.

Case, case-t'hi, esposo,
ai de mi Dios,
no pensi en lo morir,
ai Dios de mí,
no pensi en lo morir.

La muger que tendràs
ai de mi Dios,
no li facis com amb mi,
ai Dios de mí,
no li facis com amb mi.

Que set anys te n'ets anat,
ai de mi Dios,
sense saber res de ti,
ai Dios de mi,
sense saber res de ti.

I el hijo que tindràs,
ai de mi Dios,
posa-li el nom d'Agustí,
ai Dios de mí,
posa-li el nom d'Agustí.

-Deu-me un bes, la mia esposa,
ai de mi Dios,
un bes per a despedir,
ai Dios de mí,
un bes per a despedir.

-Mi boca em sap a terra,
ai de mi Dios,
i tindries fàstic de mi,
ai Dios de mí,
i tindries fàstic de mi.

-De'm un bes, o mia esposa,
ai de mi Dios,
un bes per a despedir,
ai Dios de mí,
un bes per a despedir.

-Mi boca me sap a terra,
ai de mi Dios,
i no la podries sofrir,
ai Dios de mí,
i no la podries sofrir.

49-_el_comte_de_laronge.pdf