Missió 29

Lloc: Alt Empordà

Dates: Juliol i agost del 1927

Missioners: Joan Tomàs i Lluís M. Millet

Informant: Teresa Llati i Andreu de Calvet, “mestressa de Peralada i esposa del sr. Calvet, director de la cobla els Peps de Figueres”. Peralada.
















DONYA ISABEL

Estava dona (sic) Isabel
sota l'ombra de la menta,
que en brodava un camison
per la filla de la reina.

El camison n'era d'or,
de seda l'en brodava ella.
Quan la seda li faltà,
brodava dels seus cabellos;
dels seus cabellos a l'or
no és molta l diferència.

Gira los ulls a la mar,
veu venir la mar prudenta;
veu venir un vaixelló,
de galeres més de trenta;
veu venir un mariner
que amb l'aire son marit sembla.

-Déu vos guard, lo mariner,
Déu vos do a la mar bonança.
No heu pas vist ni conegut
mon marit dintre de França?

-No el conec ni sé qui és,
no per nom sé com se llama.
-S'anomena don Lluís,
servidor del rei de França.

-Ja el conec i sé qui és,
menjat junts amb una taula.
M'ha dit que us busqueu galant,
que aimada li han buscada;
la filla del rei francès
per esposa li han dada.

-Malhaia el qui l'hi ha dat,
benhaia el qui presa l'hagi,
que una dama com sóc jo
per altres m'hagi deixada.

Set anys jo le n'he esperat,
com a dona ben casada,
i altres set l'esperaré,
com a viudeta enviudada.

Si al cap d'aquests anys no ve,
per monja em seré posada,
amb un monestir molt gran,
s'anomena Santa Clara.

-No us faceu mongeta, no,
que fóreu malaguanyada.
Florien els ametllers
el dia que ens embarcàrem,
i aquí està aquest anell d'or
del dia que ens embar[càr]em.

29-_donya_isabel.pdf