Missió 10

Lloc: Peces d'Albinyana (Tarragona)
Dates: 1 i 2 de febrer del 1925
Missioners: Joan Tomàs i Parés
Informant: Rosa Olivé i Arrufat, filla de Verdú, “neboda del Sr. Rector de les Peces, amb el qual viu; té 17 anys. Aquesta cançó l'ha apresa a les Peces, sentint-la cantar a les noies del seu temps, les quals totes les tardes es reuneixen en una casa i treballen (fan nubes al ganxet o puntes de coixí, per encàrrec d'alguna casa del Vendrell o de l'Arboç) tot cantant tota mena de cançons, sense oblidar les de la vellúria, com es pot veure per la present. Na Teresa Gener l'ha ajudat a recordar el text i entre les dues a sortit, encara que incomplet”.

LA FILLA DEL MALLORQUÍ

Petita l'han casada
la filla del mallorquí,
de tan petita que n'era
no se'n sabia vestir.

Son marit se'n va a la guerra,
la guerra de Mallorquí;   
al cap de set anys que hi era
i el marit ja en va venir.

Ja en dóna tres trucs a la porta:
-Ai Arcisa, baixa a obrir.
Per què no ha baixat Arcisa,
per què no ha baixat a obrir?

-Perquè el rei moro l'ha presa,
la té presa al seu jardí.

-Baixeu-me la roba bona,
la capa de pelegrí,
que me'n vai a Bonarida,
bo i sapiguer el camí.-

A l'entrant a Bonarida
ja la veu sortir al balcó,
al balcó que se'n pentina
amb una pinta d'or fi.

-Feu-me caritat, senyora,
en 'queix pobre pelegrí.
-Caritat jo li'n faria
si fos mestressa d'aquí.-

El rei moro se l'escoltava
passejant-se pel jardí.
-Feu-n'hi caritat, Arcisa,
en 'queix pobre pelegrí.-

Ella n'hi para la taula,
del bon pa i del bon vi.
Mentre el pelegrí bevia,
ella en va fer un gran sospir.

-De què sospireu, senyora,
de què sospireu de mi?

-Perquè ta fesomia em sembla
que tu ets el meu marit.
-El teu marit sóc, Arcisa,
i Arcisa el teu marit.

-Adéu-siau, vós, rei moro,
que me'n vai amb el marit.
-Traïdora, més que traïdora,
tu sí que m'has ben traït.-





PDF icon10-_la_filla_del_mallorqui.pdf