Missió 2

 

Lloc: Santa Coloma de Farnés, Brunyola, Sant Martí Sapresa, Anglès, Sant Pere d'Osor, les Planes d'Olot, la Sellera i el Pasteral.

Dates: Del 19 de juliol al 18 de setembre del 1922

Missioners: Joan Llongueres i Joan Tomàs

Informant: Narcís Turon i Casadevall, de “Can Pujató” prop de Sant Martí Sapresa “del qual ens havien parlat com un mestre i un gran ballador del contrapàs, i per això principalment el cercàvem, ens resultà un cantaire ben mediocre”.

Referent a aquesta cançó els missioners ens diuen: “El text . . . és curiós i ens sembla inèdit encar. Descriu tot l'abillament d'un minyó de pagès, de manera que pot gairebé precisar-se l'època d'aquesta cançó”.

 

EL MINYÓ DE VILLERES
 

Comencem el nom de Déu,
no sàpiga greu
que m'escolteu,
de cantar-ne una cançó
que d'un minyó
que bé el coneixeu.

Del lloc de Villeres,  
senyor Josep
se'n diu per nom;
Plata per sobrenom  
li'n diu tothom  
la gent qui el veu.

Calçotets porta el mussol, 
que ja no val molt      
tot lo del seu,   
cordats amb una beta,  
la virombeta,  
de floc vermell.

I al cap d'amunt de cintura  
li fan gran postura,  
si ho repareu.     
Si en porta una ermilla,
cosa més fina
color vermell.

Amb tres rostos de botons,
mireu, minyons,  
que encara los deu.
Si en porta una jupa
del xamallot
del més retort.

Calces d'una mateix tros
com si ell fos
un bell hereu.
Si en porta una cua,
no sé si és de la mula
o bé del vedell.

Experimenteu-lo com balla:
zimbalanzam
li fa al clatell;
si en porta una ret
fet i perfet
per lo cap seu.

I al capdavall de l'esquena
se li remena
lo pitjorell.

2-_el_minyo_de_villeres.pdf