Guaitant el cel
Rafel Patxot, seduït per l’astronomia, va canviar la fesomia de Sant Feliu de Guíxols amb la construcció de l’Observatori Català al terrat de casa seva.
Rafael Patxot era un jove inquiet amant de les ciències observacionals des que als setze anys, estant de viatge a Reims, va caure a les seves mans L’astronomie populaire de Camille Flammarion. Format a París i Londres, va haver de deixar els seus estudis per dedicar-se al negoci familiar.
Entusiasta de l’astronomia, Patxot va voler mantenir el lligam amb la ciència fent construir a casa seva un observatori astronòmic i meteorològic que va anomenar Observatori Català, dotant-lo dels aparells més avançats per la seva època: un telescopi equatorial doble de 22 cm d’obertura i una cúpula de 5,3 m de diàmetre de la firma francesa Mailhart (Gilon), juntament amb altres aparells auxiliats com ara un teodolit i una pèndola sideral.
En caure malalt, va contractar un jove astrònom anomenat Josep Comas i Solà, per treure suc del seu telescopi.
Des de l’Observatori Català, Comas i Solà va publicar diversos articles en revistes internacionals sobre Júpiter, estrelles múltiples i nebuloses.
En traslladar-se a Barcelona, Patxot va donar el seu telescopi a la Societat Astronòmica de Barcelona centrant-se definitivament en la meteorologia. La serva afició per la fotografia i per l’observació dels núvols cristal·litzarien més tard en l’Atles Internacional de Núvols, de la mà del Servei Meteorològic de Catalunya.
