Missió 46


Lloc: Verges i rodalia

Dates: 29 d'agost - 21 de setembre del 1930

Missioners: Palmira Jaquetti i Enric D'Aoust

Informant: Emília Puigbó, “de 68 anys, la Tallada (can Figueres) al Baix Empordà. Filla de Camallera, de cal mestre d'estudi”. “Una doneta dolça, blanca, una mica aturada de sordesa, quieta, sap cançons”.




MINYONS QUE HI ANEU

Minyons que hi aneu
al pla de Girona.
M'encomanareu
aquella minyona
que està al sol ixent,
al peu d'una roca.

'Xís com el sol surt,
aluego hi toca;
posa peus al sol
i la cara a l'ombra.

De tan blanca que és,
si en par una monja,
monja del convent
de dins Barcelona.

Jo m'hi vui casar,
meus parents no ho volen;
jo m'hi casaré,
que en sàpia anar a Roma,
que en sàpia emparar
lo dot de Cardona.

Es 'xeca dematí,
al pic de la boira,
en 'gafa el cavall,
fondes i pistoles.

Quan n'és al portal
n'encontra l'Antònia.
Li'n dóna el bon dia,
mellors me'ls en torna.

-M'han dit que us caseu,
preciosa Antònia.
-No ho creveu, Josep,
no creveu tal cosa.-

Se'n va tot content
al joc de pilota.
Cap d'un quart que hi és,
li porten la nova:
-Esteu's per 'quí, Josep,
que us casen l'Antònia.-

En 'gafa el gambeto
i la roba bona,
se'n va an-e l'iglésia
sentir el matrimoni.

Quan lo 'gueu sentit,
se'n surt a defora,
troba un seu company,
li diu i li conta
se'n vol fer soldat
dels de l'Aragona.





PDF icon46-_minyons_que_hi_aneu.pdf