Patxot i el país

Rafael Patxot visqué amb intensitat la vida cultural catalana; fou actiu i tingué relacions sòlides amb les entitats i institucions civils més importants del país, d’entre les quals destaquem per la seva pervivència l’Institut d’Estudis Catalans, el Centre Excursionista de Catalunya, la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’Orfeó Català, que al primer terç del segle xx eren el més alt exponent de la cultura catalana.

Els primers contactes de Patxot amb L’Avenç el portaren a una intensa relació amb les institucions acadèmiques, culturals i esportives de Catalunya, per mitjà de les quals desenvolupà una part important de les seves accions de mecenatge:

• Per mitjà de l’Orfeó Català promogué els concursos musicals Eusebi Patxot i Llagustera (en memòria del seu pare), iniciats l’any 1919, i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, començada el 1922, la publicació completa de la qual, en vint-i-un volums, ha estat duta a terme per Josep Massot i Muntaner i aplega uns cent vuitanta mil documents.
   
• La Reial Acadèmia de Bones Lletres fou qui s’ocupà dels concursos Rafael Patxot i Ferrer (en memòria del seu avi), destinats a premiar estudis monogràfics sobre història i ciències socials, i també de la publicació del llibre Sobiranes catalanes, un recull de monografies històriques.

• Patxot participà activament en el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), al qual encarregà de dur a terme l’Estudi de la Masia Catalana, una magna obra de documentació de les masies, que, a part de material escrit i dibuixos, inclou un fons de 7.705 fotografies, a les quals es pot accedir per mitjà de la Memòria Digital de Catalunya. Al CEC, a més, creà la Medalla d’Or de l’entitat, que cada any (del 1924 al 1936) atorgava a una personalitat que s’hagués distingit per les seves obres.
   
• Patxot fou un dels promotors de la creació de l’Institut d’Estudis Catalans, entitat amb la qual col·laborà en diverses obres, entre les quals hi ha una edició crítica de les Cròniques catalanes. A partir de la dictadura del general Primo de Rivera, finançà totes les publicacions de la institució.