Enviat per bujancc el
15/05/2026
La Sala Pi i Sunyer de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va acollir el dijous 14 de maig la presentació del llibre La Guerra del Francès. La primera premsa moderna (1787-1814), de Josep-Lluís Gallardo i Sedano, obra guanyadora de la 10a. edició del Premi Rafael Patxot i Jubert. L'acte va reunir unes quaranta persones i va comptar amb la participació de l'autor, acompanyat pel coordinador de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Carlos García, i pel secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans, Àngel Messeguer. El Premi Rafael Patxot i Jubert, convocat anualment per l'IEC i el Consell Assessor de la Masia Mariona, seu actual del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, reconeix treballs inèdits de recerca, assaig o bibliografia en àmbits vinculats a la trajectòria intel·lectual de Rafael Patxot. El guardó està dotat amb 5.000 euros, un diploma acreditatiu i la publicació de l'obra per part de la Diputació de Barcelona.
Aquesta publicació és el resultat d'una recerca exhaustiva sobre el paper de la premsa catalana entre els anys 1787 i 1814, un període marcat per la crisi de l'Antic Règim, la Guerra del Francès i l'aparició de noves formes de comunicació política i social. L'estudi analitza fins a 57 publicacions periòdiques aparegudes a Catalunya, cinc de les quals anteriors al 1808 i la resta sorgides durant el conflicte bèl·lic.
L'obra posa de manifest que aquelles publicacions no van ser només eines de propaganda política, sinó també canals de divulgació cultural, d'entreteniment, d'informació diversa i de debat ideològic. En aquest sentit, el llibre mostra com la premsa catalana de la Guerra del Francès va contribuir a explicar el període i, alhora, a transformar-lo.
Un dels aspectes més rellevants de l'estudi és la identificació dels elements que permeten considerar part d'aquesta premsa com a moderna per la seva innovació formal. En destaquen els nous formats, la doble columna, els canvis tipogràfics i de mida, la incorporació del català, l'aparició d'una ideologia liberal i reformadora, la publicació de poemes d'estètica renovada (ja no deutora de la Il·lustració) i la voluntat de contrastar informacions entre diferents capçaleres. El treball també analitza els públics als quals s'adreçaven aquestes publicacions, des dels afrancesats del "Règim Civil" fins als patriotes constitucionalistes, liberals i reformadors.
El llibre dedica una atenció especial al naixement de la premsa comarcal a Catalunya. A partir del 1810, amb la promulgació a Cadis de la llibertat d'impremta, van aparèixer publicacions en diverses poblacions mitjanes del territori, com Arenys de Mar, Tortosa, Reus, Vic, Manresa, Cervera o Figueres. Aquest fenomen evidencia la progressiva extensió territorial de la premsa i l'inici d'un procés que anticipa algunes de les funcions del periodisme contemporani.
compartirGmailFacebookPinterestCompartir
Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals
Categoria: Montseny, Altres publicacions, Història i aspectes socioeconòmics,
Recursos