Missió 20

Lloc: 

Dates: del 27 de desembre al 5 d'abril del 1926

Missioners: Joan Sala i Salarich, pvre. Rector de Puig-rodon

Informants: Gregori Miarons, 45 anys. Santa Maria de Corcó.

Carnestoltes quinze voltes
i Nadal de mes a mes.
Tots los dies fossen festa,
la Quaresma mai vingués.
La butxaca proveïda,
que mai no digués de no;
tot lo dia cridaria:
-Noia, baixa el porró.-

El dijous llarder es comença
aquell goig amb gran tropell.
Deixem de part aquells homes
que en traginen bona pell.
A la tarda les ballades,
a la nit cap al sarau;
ja podem estalviar-nos
de tancar la bossa amb clau.

El divendres i el dissabte
s'explica lo que ha passat,
a més de tots aquells homes
que han agafat un bon gat,
perquè els galers, amb franquesa,
els hi paguen el porró.
Menjar i beure a costes d'altres,
m'estalvio tot això.

Diumenge de Carnestoltes
n'és un dia principal.
En passegen aquell home
com si fos un general.
A la tarda les ballades
i al vespre lo sarau.
Visca, visca en Carnestoltes,
que és un home principal.

El dilluns de les pastores,
ai, quin dia n'és aqueix.
Noies, viudes i casades
totes tenen gran tropell,
perquè n'és la llur diada,
que poden anar a tricar.
Totes diuen: -Ara passa,
és hora d'aprofitar.-

El dimarts de Carnestoltes
n'és un dia senyalat.
Deixem de part aquells homes
que porten la rosa al cap.
El dimarts cap al vespre
els diners són acabats.
Ai, aquí teniu les mantes,
solament més vi portau.

A la tarda les ballades,
a la tarda i a la nit.
Ai, mares que teniu filles,
poseu-los un bon vestit.
La Quaresma és arribada,
a fiar tots anirem.
No us espanteu, tavernera,
per Pasqua ja pagarem.

20-_cobles_den_carnestoltes.pdf